per Guillem Alsina
Suposo que no sóc l’únic jugador aficionat al futbol de taula que té problemes per encabir una taula de joc a casa seva. Visc en un pis petit, que comparteixo amb mons pares (bé, de fet, és casa seva), i només disposo de la meva habitació, on em quedaria sense espai per a dormir si posés una taula. I les passions tenen un límit, fins i tot aquesta.
Les zones comunes i compartides de la casa també són escasses i no disposen de gaire més lloc, o senzillament no m’hi deixen posar una taula d’aquestes característiques, pel que durant molts anys m’he ‘barallat’ amb diverses possibilitats per poder disposar d’una superfície de joc on plantar-hi un camp no permanent que em donessin la suficient versatilitat com per posar-lo i treure’l a plaer.
Continua llegint
