per Guillem Alsina
Suposo que no sóc l’únic jugador aficionat al futbol de taula que té problemes per encabir una taula de joc a casa seva. Visc en un pis petit, que comparteixo amb mons pares (bé, de fet, és casa seva), i només disposo de la meva habitació, on em quedaria sense espai per a dormir si posés una taula. I les passions tenen un límit, fins i tot aquesta.
Les zones comunes i compartides de la casa també són escasses i no disposen de gaire més lloc, o senzillament no m’hi deixen posar una taula d’aquestes característiques, pel que durant molts anys m’he ‘barallat’ amb diverses possibilitats per poder disposar d’una superfície de joc on plantar-hi un camp no permanent que em donessin la suficient versatilitat com per posar-lo i treure’l a plaer.
Fa molts anys vaig tenir un Astropich muntat en un tauló de conglomerat, però aquest presentava un gran problema: el pes i la ‘manejabilitat’. En ser molt pesat, era difícil de moure per casa, fer-lo passar pel passadís donant la volta en sortir de la meva habitació. A més, quan l’ubicava a la taula del menjador (que és on jugo habitualment), havia de posar-hi per sota una manta per a protegir la superfície de la taula de que el tauló hi deixés marques. Per ser tan poc pràctic, me’l vaig acabar venent a un amic també aficionat al futbol de taula, i vaig començar a jugar amb un camp de dimensions reduïdes (un Zeugopitch Compact), mentre analitzava quines possibilitats tenia.
El meu primer pensament se’n va anar cap a un camp plegable, i vaig veure la llum quan Subbuteoworld en va llançar un al mercat muntat sobre un cartró dividit en dues parts. Al principi, potser el primer any i escaig, va funcionar molt bé, però a partir d’aquí va començar a presentar problemes, com bonys i desencaix a la zona on s’hi ajunten les dues peces de cartró. Ja m’ho havien advertit, però pagava la pena provar-ho.
Així que em vaig tornar a posar a investigar, i aquest cop ho vaig voler fer bé: em vaig posar en contacte amb un professor de la Universitat de Girona per a què m’assessorés en materials.
Vam estar parlant sobre diversos tipus de plàstics, i fins i tot vaig considerar l’ús de fibra de carboni, que vaig descartar per excessivament car (una planxa era més cara que fer-se fer una taula de fusta massissa).
Em trobava en la fase de pressupostos quan, un dia, vaig passar pel Servei Estació de Barcelona, on un treballador molt simpàtic em va atendre. Quan li vaig explicar per a què volia una planxa d’un material amb les característiques que buscava, resulta que sabia de què anava, car feia un temps, un altre jugador (l’amic i company Vicenç Prats) havia anat també al mateix comerç per fer uns marcadors per als partits per equips.
I, aquell noi -a qui estaré infinitament agraït- em va obrir un nou món: el cartró rusc d’abella.
Què és el cartró rusc d’abella?
Consisteix en dues planxes fines de cartró separades per un espai omplert amb un entramat, també de cartró, perpendicular i disposat en formes hexagonals com les que les abelles empren per construir els seus ruscs.
Aquesta configuració el fa molt resistent. Me’n vaig informar a través d’Internet i del mateix professor amb qui havia consultat, i resulta que és un cartró amb el que es fan palets de càrrega de mercaderia que es transporten amb toros mecànics. És resistent però, a més, en ser de cartró, és molt lleuger.
Així que no m’ho vaig pensar gaire i vaig encarregar, al Servei Estació de Girona (que és on visc i, per cert, són més amables al de Barcelona…) una planxa de 1×1,5 metres amb un gruix de 1,5 cm, que vaig anar a recollir un cop la van tenir tallada, amb l’ajut d’un amic.
El cost total del cartró va ser de poc més de 12 euros (més una beguda al col·lega que em va ajudar en el transport) i, per aquest preu em pensava que no em duraria gaire més enllà d’una temporada.
Doncs ja farà segurament més de tres anys que el tinc, i encara és el que faig servir, així que són els 12 euros més ben invertits de la meva vida.
Experiència
És una superficie altament resistent; un cartró fi, fins i tot un de moderadament gruixut, no resistiria gaire que li posessin les mans al damunt, fins i tot fent-hi força. En canvi, l’estructura del cartró rusc d’abella li permet que fins i tot hi pugui recolzar les dues mans, o el colze, sense deformar-se.
Això si, òbviament s’ha de fer servir amb un camp que funcioni bé sense estar clavat, que no faci arrugues ni doblecs. Personalment, empro un Pegasus Astroturf, en tinc dues generacions i són els millors camps per jugar-hi sense que estiguin clavats… o eren, perquè estic veient a la web que tots els models que han tret darrerament diuen que han d’anar clavats per a jugar-hi.
L’he provat també amb un Astroturf d’Astrobase, que teòricament podria fer servir sense haver-lo de clavar, però m’he trobat que tant les figures com la pilota em fan ‘estranys’ quan hi jugo.
I, finalment, també l’he fet servir reeixidament amb un camp del fabricant EOS Sports Games. Malgrat que no estan homologats per la FISTF, com que és per jugar a casa meva, jo amb mi mateix… jo ja me l’homologo! La superfície és lenta, però el camp no fa cap mena d’arruga.
La planxa la deso darrere d’un armari a la meva habitació i, en ser tan lleugera, la puc portar amunt i avall sense cap mena de problema, a més de que la puc posar a sobre la taula sense necessitar cap protecció per a la fusta, cosa que faig (i sense que ma mare es pugi per les parets, cosa que és tot un èxit…).
Fins ara hem vist que tot són avantatges, però: té algun inconvenient? Doncs malauradament si: en segons quines condicions ambientals (que encara no he pogut determinar amb exactitud, perquè m’ho ha fet tant a l’hivern com a l’estiu, amb temps sec o humit), la planxa agafa una forma lleugera però suficient com per desviar la pilota a les puntes.
Això ho soluciono amb quatre quilos, concretament d’arròs o farina, que distribueixo a les quatre cantonades de la planxa. I funciona perfectament. És clar que estic pensant en comprar-me quatre peses de gimnàs d’1 kg cadascuna, perquè estar manllevant coses dels armaris de la cuina per jugar és… en fi, no queda seriós. És clar que sempre puc dir que Nomen em contracta publicitat al camp!
