Aquest mes entrevistem a Arturo Martínez. Viu a Corbera de Llobregat, té 64 anys i juga amb l’equip italià del ACS PERUGIA 1973.
Pregunta: Com vas conèixer el Subbuteo? Quan vas començar a jugar?
Resposta: Va ser l’any 1966, mitjançant una botiga de joguines a Barcelona. Vam adquirir un equip entre dos amics i vam començar a jugar inventant-nos les regles.
Pregunta:Recordes el teu primer campionat? Com va anar?
Resposta: Sempre vam jugar campionats entre amics d’infància i de l’escola i per a nosaltres eren els més importants; no coneixíem cap organització externa i teníem una veritable obsessió pel joc. De fet, el meu primer campionat organitzat per la AES (Asociación Española de Subbuteo), dirigida per PBP S.A. (Poch, Borràs, Palouzié), va ser al 1980 als magatzems Jorba Preciados de Barcelona i el vaig guanyar.
Pregunta:Recordes algun campionat o algun partit que hagi estat especial?
Resposta: Dos partits fonamentals per a mi. Un, la final del 1er Campionat d’Espanya individual Absolut al 1981 a Barcelona amb victòria per 4-3 front a Oriol Domingo. L’altre, la final del Campionat del Mon individual Veterans al 2003 a Conspicua (Malta) front a Renzo Frignani per 1-1 (T.D. 3-2).
Perquè? , segurament perquè desitjava molt ser el primer Campió d’Espanya desprès de ser la meva passió des dels 11 anys i era una oportunitat que, si jugava bé , no podia deixar escapar.
El Campionat del Mon també va ser una final inoblidable contra un rival que al 1982 va ser Campió del Mon a Barcelona, que era i és una autèntica llegenda, que en el seu moment va marcar tota una època i una nova forma de jugar, que per a mi era un rival intractable i que per acabar-ho d’adobar m’havia guanyat 1-0 en 1ª ronda en el meu primer partit del Campionat. Amb aquesta victòria també vaig tenir la gran satisfacció de ser el primer jugador de la AEFM en aconseguir el títol de Campió del Mon individual.
Pregunta: Quin és el lloc més llunyà al que has anat a jugar un campionat?
Resposta: Va ser a Silkeborg (Danmark) i/o Athens (Greece). A Silkeborg (Campionat del Mon o d’Europa) em va eliminar el meu germà a la eliminatòria directa i a Athens (Campionat del Mon 1986 i Campionat d’Europa) no recordo els resultats però no van ser massa bons.
Pregunta: Quin es, per tu, el millor jugador amb el que t’has enfrontat?
Resposta: Hi han molts i molt bons. Si tingués que dir un actualment no dubtaria i seria Carlos Flores. La raó, perquè no he vist mai a ningú fer les accions i jugades que fa amb el seu ritme, velocitat i precisió. Peró cada moment ha tingut els seus grans campions i podria anomenar uns quants: Renzo Frignani, Willy Hoffman, Massimo Bolognino, Dominique De Marco, Vasco Guimaraes, Christophe Fusseau, etc… I demano disculpes perquè hauria d’anomenar molts més.
Pregunta: Actualment, quin material de joc utilitzes?
Resposta: Actualment Real Soccer; simplement perquè és amb el que em sento millor i amb un millor tacte. Sempre considero que el material en qualsevol disciplina esportiva és una qüestió molt personal.
Pregunta: Un repte pel futur?
Resposta: És un problema, no tinc cap en concret. Voldria jugar molt millor però soc conscient de les meves limitacions. Per temps, per edat, perquè no puc fer abstracció dels problemes socials, polítics i econòmics que ens envolten i per moltes més coses.
Com dirien els Stones, “Només és Futbol de Taula, però m’agrada”. Òbviament algun dia jugaré el meu darrer partit, però no sé quan.
