30
maig

Perfils. Vicenç Prats

Amb 49 anys competeix a la categoria de Veterans. Viu a Barcelona i juga amb l’equip dels Tiburones Futbol Mesa d’Estepa. Va començar a jugar l’any 1984 i mai ho ha deixat. Al llarg d’aquests 36 anys en actiu al món del Futbol de Taula ha viatjat arreu d’Europa. El lloc més llunya al que ha anat a jugar un campionat és a Mattersburg (Austria) on s’hi disputava un Major el mes d’agost.

Pregunta: Com vas començar jugar a Subbuteo?

Resposta: Vaig conèixer el Subbuteo perquè els reis de l’any 84 em van portar la caixa gran (Subbuteo Club de Borràs). Aleshores jugava a terra amb la meva germana i amb unes altres regles mes informals. Com he dit abans, oficialment vaig començar a jugar al noviembre de l’any 84. Aleshores jugava en un equip de futbol del barri, el Sarrià Club Deportiu. Algú del club em va dir que els dissabtes per la tarda, al local social, feien una lliga de Subbuteo.

Vaig anar a veure-ho i vaig al·lucinar amb els equips que portava la gent, súper ben pintats, els camps posats i clavats en fustes, així com les porteries.

Allà vaig conèixer l’Arturo Marínez, que era el que portava la sección de Subbuteo, el seu germà Alfredo, el Xavier Vallvé i molta mes gent. Hem va agradar tant que vaig parlar amb l’Arturo i em vaig apuntar a jugar la lliga, amb prou feines sabia les regles, però volia jugar ja com a jugador del Sarrià Club Deportiu.

Desde aquí volia agraïr a l’Arturo Martínez que va ser el meu pare subbuteistic, ja que em va  ensenyar a jugar, va tenir paciencia i va ser el meu mestre. Ens va portar a molts torneigs amb el seu cotxe tant a l’estranger com per Espanya, juntament amb la seva dona la Pili que ens cuidava com si fos la nostre mare, ja que en aquells temps teniem 14 anys. Vam fer molts kilòmetres junts com estem fent a dia d’avui. Sense ell tot el que sóc com a jugador de Subbuteo no hagués estat posible. Moltes gràcies Arturo i Pili !!!

Pregunta: Recordes el primer campionat que vas disputar?

Resposta: Portava un mes jugant la lliga del club, va ser el Torneig de Nadal al local social del nostre club. Es vam aplegar un bon grapat de jugadors de tot Espanya. Recordo que estava una mica nerviós, ja que encara no em sabia ben bé les regles. Penso que ni vaig pasar el grup però m’ho vaig pasar molt bé jugant i aprenent una mica de tots. El que sí guardo amb molta il·lusió i estima es el trofeu que ens van donar a tots els participants. Era el meu primer.

Pregunta: Recordes algun partit o campionat que hagi estat especial per tu?

Resposta: Encara se’m posa la pell de gallina quan ho recordó. Va ser la final de Veterans per equips del Mundial de 2015 jugat a San Benedetto del Tronto (Itàlia), jugant contra Italia. Faltaven 15 segons per acabar el partit i prediem 2-1. Jo jugava contra un jugador del Master Sanremo: Gian Franco Calonico, i feia falta un gol per anar a la pròrroga. Tenia la pilota, vaig entrar a la linina de xut i aleshores em va fer una falta intencionada, l’àrbitre va parar el partit, el temps ja s’havia exhaurit i els altres camps van acabar els partits. l’àrbitre va dir que la falta s’havia de llençar i va afegir 10 segons, la taula estava rodejada de gent, QUINA PRESSIÓ!! trec la falta xuto i faig gol! semblava que haguéssim guanyat el mundial amb l’escàndol, crits i aplaudiments… i només anàvem a la pròrroga.

Comença la pròrroga, gol d’or !! El primer que marqui guanya ¡!! MES PRESSIÓ ENCARA ¡!! Trec jo i tota l’estona controlo la pilota esperant poder arribar a l’àrea i xutar. El ferran Coll i el Josep David Somoza, m’avisen que el company Luis López ha perdut la pilota i que li estan a punt de xutar; em diuen que xuti. Jo estic a la banda dreta del mig camp, faig un toc d’aproximació a l’àrea de xut, entro i al segon toc xuto en moviment, veient que te el porter caigut. Quan veig que la pilota toca la xarxa i s’hi queda embogeixo cridant i tirant-me per terra, aleshores em cau tot deu al damunt.

Al Ferran Coll, que feia de capità, agrair-li la gran tasca que va fer en tot moment, va ser fonamental, sense ell no hagués estat possible guanyar el Mundial, moltes gràcies capità i amic! I el Josep David Somoza també un 10, va estar pendent de que a ningú de l’equip ens faltés res, donant-nos aigua i el que fes falta. Part molt important de la victoria. Moltes gràcies Josep David!

Va ser especial poder guanyar el Mundial perque feia uns quants anys que arribàvem a semi-finals i finals, sempre contra Italia i prediem, amb el plus afegit que els vam guanyar a casa seva. Penso que ja ens ho mereixem i estic content i feliç d’haver pogut aportar el meu granet de sorra. Es el Mundial guanyat per tots ¡!! INCREIBLE ¡!!! 

Vols veure aquell moment? Aquí el tens [obrir vídeo]

via Youtube

Pregunta: Com diries que és el teu joc?

Resposta: Penso que el meu joc es ofensiu i d’atac. Normalment quan jugo campionats individuals jugo ofensiu i a l’atac, que es com m’agrada jugar pero sense descuidar la defensa. Quan jugo per equips intento jugar una mica mes defensiu i controlar mes la pilota, ja que no jugo sol i tinc que estar atent a lo que em diu el capità que faci en tot momento.

Pregunta: Quin material utilitzes?

Resposta: Desde 2010 utilitzo les bases bibase C3 d’Astrobase. Al 2000 utilitzava les C5 que desplacen mes la pilota però arran de que la majoria de camps on es juguen els campionats son ràpids utilitzo les C3 que son un pel mes baixes que les C5 i controlen mes la pilota.

Pregunta: Un repte pel futur?

Resposta: Vull intentar guanyar un altre mundial individual de veterans. Vaig guanyar el Mundial individual de Veterans al 2011 a Palerm (Itàlia) i vaig perdre el següent Mundial 2012 a Manchester. Tinc molt clar que per un Mundial has d’estar molt entrenat, concentrat, una mica de sort i tenir el dia. Es difícil però ho intentarem ¡!!

Translate »